L’exposició dedicada a Damià Campeny (1771-1855), comissariada per Anna Riera, té com a objectiu donar a conèixer a la seva ciutat natal la vida i l’obra d’aquest il·lustre escultor.
Damià Campeny, un dels millors escultors neoclàssics catalans, va néixer a Mataró l’any 1771. Després d’uns quants anys d’estudi a l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, va guanyar una pensió per continuar-se perfeccionant a Roma, on va viure del 1797 al gener del 1815. En el decurs d’aquests anys d’auge de l’art neoclàssic, Roma es convertí en el destí obligat de pintors i escultors de tot Europa. A les aules de la Scuola del Nudo i sota el mestratge de l’escultor venecià Antonio Canova, Damià Campeny va assimilar de manera magistral els principis estètics neoclàssics, esculpint obres mestres com Lucrècia o Cleòpatra.
De retorn a Barcelona, va dedicar-se a l’ensenyament a l’Escola de Dibuix i va treballar diverses obres per a la Junta de Comerç, en virtut d’un contracte signat el 1825. Els darrers anys visqué malalt a Sant Gervasi de Cassoles, on morí l’any 1855.
L’exposició "Reflexos. L’obra de Damià Campeny" analitza la seva trajectòria artística com a expressió d’una època i d’un ideari estètic. A la vegada, reconeix el valor de l’escultura neoclàssica catalana en l’àmbit internacional, a través de l’anàlisi de materials, processos artístics, temes i models. A aquests propòsits responen els àmbits de la mostra, que il·lustren la relació de Campeny amb Mataró, la seva formació a Barcelona i a Roma, el sistema de pensions de les acadèmies d’art, la còpia d’obres de l’Antiguitat, el procés creatiu que condueix del dibuix al marbre i la interpretació dels models que van inspirar la seva representació ideal de la figura femenina.
